dijous, 1 de desembre de 2011

ENRIQUE ALCAT, expert en comunicació

 “És preferible influir que manar”



Tinc 49 anys. Vaig néixer a Pamplona, i visc entre Madrid i Barcelona. Sóc solter i sense fills.  Ensenyo com comunicar a directius d’empreses. Crec en Déu i sóc catòlic practicant. Jesucrist ha estat la persona més influent de la història. Enganyar mai no és un bon negoci.



En què consisteix influir?
Influir consisteix a “fer fer”: o sigui, aconseguir que algú faci el que tu vols que es faci.

Això és manar.
No, no és el mateix! És preferible influir que manar, seguríssim.

Per què?
Perquè influir és més subtil que manar: si influeixes, aconsegueixes que els altres facin una cosa convençuts que fer-ho és el més convenient per a ells, a més de ser-ho per a tu.

Quina persona diria que ha estat la més influent de la història?

Jesús de Natzaret! Miri que la seva influència s’està notant des de fa 21 segles...

I després?
Savis com Sòcrates i Aristòtil, i científics com Darwin, Einstein i Pasteur.

I avui?

Tecnòlegs com Bill Gates i Steve Jobs, potser més que polítics com Angela Merkel i Barack Obama, que també.

Aquests, pel poder que tenen.
Per la seva visió del món i per la capacitat de comunicar-la i de convèncer-nos. Però també influeixen molt futbolistes com Iniesta o Messi.

Però si gairebé no parlen!
I què? És que es comunica també amb el silenci, amb el gest... Tot comunica! Tot. No només la paraula. Iniesta i Messi són reconeguts arreu del món, i no únicament pel bon futbol: hi ha alguna cosa més.

Que és...?
A Cristiano Ronaldo li criden als estadis “Messi, Messi!”, i això que ell també és un futbolista extraordinari. Però... comunica molt malament! No facis gestos despectius, mai no diguis “sóc guapo, ric i bo”, encara que ho siguis! No, no: aconsegueix que els altres ho diguin de tu.

Això aconsegueixen Iniesta i Messi.

Perquè comuniquen bé mitjançant la seva actitud: és a dir, amb senzillesa i humilitat.

Per influir, és millor ser humil?
Sí! La prepotència no influeix: causa rebuig. Bush, tan poderós, és avui el president menys valorat de la història del seu país...

I què me’n diu d’Aznar?
Si et saltes valors ètics, la teva influència se t’acaba girant en contra. I Aznar, que va anar incrementant la seva influència..., al final va mentir. I això avui l’erosiona. Al final, tot se sap! Enganyar mai no és un bon negoci.

Què hauria d’haver fet?
No intentar treure suc de l’11-M, sinó convocar un comitè de crisi amb els líders de les altres forces, pilotar les solucions... i designar un bon portaveu (no Acebes!).

Quin consell li donaria a Rajoy per comunicar bé i influir millor?

No torni a llegir papers en els debats i discursos. Digui sempre la veritat. I actuï ja.

Per què ja?
La gent està esperant decisions! A partir d’ara, la comunicació és decisiva: haurà de ser medul·lar en aquest nou govern.

Per influir bé, és millor ser poderós?
No cal! Influeixes tu, influeix un taxista, influeix una mestressa de casa, influeix un professor... Cadascú influeix en el seu cercle, amb efectes que poden ser molt notables.

Però és millor ser mediàtic, no?

Arribes a més gent, és veritat..., però això no garanteix influència. Tu, jo, tots volem influir... I tots podem fer-ho!

Un blogaire va influir: s’ha carregat la publicitat del programa La noria.
Per efecte contagi entre anunciants, potser perquè ja es respirava que era hora de corregir la televisió que es fa.

Pot un treballador influir més que els seus superiors en una empresa?
Un treballador pot ser tan popular entre els companys..., que els caps comptaran amb la seva influència pel bé de l’empresa.

Què més es necessita per influir?

Conèixer bé el grup al qual t’adreces. Esbrina com pots resultar simpàtic: si vols influir-hi, d’entrada..., procura caure bé!

Sí?

És més determinant això que el que diguis després. I si has de parlar, recalca als primers minuts les idees centrals, repeteix-les..., i resumeix-les al final. Ah, i fes-los riure!

Influeix més l’humor que la serietat?

“El riure és la distància més curta entre dues persones”, va dir George Bernard Shaw, i és veritat. Sigues alegre, sigues positiu. Com a mínim, d’entrada, tu somriu!

Com a assessor, què és el que més li demanen executius, directius i empresaris?

Senten pànic a l’hora de parlar en públic i tractar amb periodistes! Els entreno a fer-ho, a respondre preguntes hostils... I acaba agradant-los! Entenen que és millor estar preparats per si arriba una crisi...

Quin consell d’or els acostuma a donar?
Que es preparin bé: “La millor improvisació és la que es prepara”, va dir Churchill. I que sàpiguen escoltar: res de deixar anar rotllos. “El savi no diu tot el que pensa, però pensa tot el que diu!”, va ensenyar Aristòtil.

A Espanya costa de parlar en públic...

No ens ensenyen a fer-ho a l’escola, des de petits, ni a debatre... I és essencial!

Què mes hauríem d’aprendre?

A verbalitzar per escrit els pensaments, per focalitzar conceptes amb paraules precises: “Una paraula mal col·locada espatlla el pensament més bonic”, va assenyalar Voltaire.

Què tenen en comú els influents?
Saben fer-te veure que també tu surts guanyant si fas el que proposen. Ser líder de debò consisteix en això! Ho va dir molt bé John Maxwell: “La veritable mesura del lideratge és la influència, ni més ni menys”.



“Influeix!”

“Si comuniques malament, influeixes malament”, explica Ferran Adrià, que dóna suport al llibre d’Enrique Alcat –¡Influye! (Alienta), subtitulat Claves para dominar el arte de la persuasión–, del qual Sandro Rosell diu que ha après a “pensar de manera complexa i comunicar de manera senzilla”. Alcat ensenya a comunicar a futurs empresaris que estudien a l’IE Business School, i afirma que tots influïm en certa mesura en el nostre entorn, però que podem millorar aquesta capacitat d’influència. Posa per escrit les teves idees per aclarir-les, desgrana-les sense llegir-les i sense donar-hi voltes, adapta el llenguatge a l’auditori, busca l’emoció i el riure..., i comunicaràs bé per influir millor.



VÍCTOR-M. AMELA